L'aromateràpia és una forma de medicina alternativa que fa servir material volàtil de plantes coneguts com a olis essencials, i altres compostos aromàtics amb el propòsit d'alterar la ment de les persones, el seu estat d'ànim, les seves funcions cognitives o la salut.

Alguns olis essencials com els de la planta Melaleuca alternifolia (Arbre del te) tenen propietats antimicrobianes demostrades i s'ha proposat el seu ús intern per al tractament de malalties infeccioses, però les proves de l'eficàcia de l'aromateràpia en condicions mèdiques roman pobra amb pocs estudis rigorosos científics sobre el tema, tanmateix hi ha algunes proves sobre el potencial terapèutic dels olis essencials.

 

Contingut

​

• 1 Història

• 2 Sistemes d'aplicació

• 3 Materials

• 4 Teoria

• 5 Ús popular

• 6 Referències

• 7 Bibliografia

• 8 Enllaços externs

 

Història

​

L'aromateràpia es va iniciar a l'antiguitat amb olis aromàtics obtinguts per infusió de plantes assecades en oli i després escalfant-les i filtrant-les. Molts d'aquests olis els descriu Dioscòrides Pedaci, junt amb les creences de la seva època sobre la seva activitat guaridora. Els olis essencials obtinguts per destil·lació es fan servir com a medicines des del segle XI, amb Avicenna.

Cap a 1937 es va encunyar el terme d'aromateràpia. El cirurgià francès Jean Valnet, va utilitzar olis essencials com antisèptic en les ferides dels soldats de la Segona Guerra Mundial.

 

Sistemes d'aplicació

​

Entre les maneres d'aplicar l'aromateràpia s'inclou:

• Difusió aèria: per fragància ambiental o desinfecció aèria

• Inhalació directa: per desinfecció respiratòria, descongestió, expectoració i també efectes psicològics

• Aplicació tòpica: per massatge general, banys de sals, compresses, cura terapèutica de la pell.

​

Materials

​

Alguns dels materials que es fan servir són:

• Olis essencials: Olis fragants extrets de plantes especialment per destil·lació (per exemple el d'eucaliptus) o per expressió). Tanmateix sota aquest terme també es poden incloure els olis essencials extrets amb solvents.

• Absoluts: olis fragants extrets principalment de flors amb solvents o extracció de fluid supercrítica, el terme inclou fer servir l'etanol per extreure olis de mantegues o pomades.

• Fitonicides: Diversos compostos de plantes que es pensa que maten microbis molts són del gènere de la ceba i l'all ("Allium").

• Destil·lats d'herbes o hidrosols: Per exemple l'aigua de roses.

• Infusions: Per exemple infusió de camamilla.

• Olis de càrrega: Típicament basats en triglicèrids que dilueixen els olis essencials per a ser usats sobre la pell per exemple l'oli d'ametlla dolça.

• Herbes crues vaporitzades: Típicament plantes amb alt contingut d'oli en inhalació directa.

​

Teoria

​

L'aromateràpia vol ser un tractament preventiu pels efectes farmacològics directes dels olis essencials.L'eficàcia de l'aromateràpia no està provada però sembla que podria millorar el sistema immunològic.

​

Ús popular

​

• L'oli essencial de llimona es considera antiestrès/antidepressiu aplicat en vaporització segons un estudi al Japó sobre ratolins de laboratori. Segons un estudi de la Universitat d'Ohio l'aroma de llimona faria aixecar l'ànim i relaxa.

• L'oli essencial de la farigola altrament dit de timó, tindria propietats antimicrobianes.