El mètode de punció seca va encaminat al tractament dels punts gatell. Els punts gatell, definits de forma molt simple, són els punts on un teixit muscular està més escurçat, de manera que no li arriben nutrients i, per tant, està hipersensible al tacte. A més pot donar un dolor irradiat.

La idea és tractar aquesta zona de contractura màxima (punt gatell miofascial) mitjançant la introducció d’una agulla similar a les que s’utilitzen en l’acupuntura.

Això fa que el sistema nerviós central comenci un procés de regeneració d’aquest múscul danyat, de manera que arriben més nutrients, i si la punció ha estat efectiva, el múscul es relaxa íntegrament i desapareixen símptomes com el dolor local i el dolor irradiat.

La punció seca s’ha revelat com una tècnica molt eficaç per inactivar els PGM (punts gatell miofascials) aquells amb màxima tensió, i així ho demostren estudis realitzats per autors com Lewit i Gunn, i les experiències clíniques que ens transmeten Simon i Travell.

Existeixen diferents tècniques de punció seca que tenen la característica comuna de no introduir cap substància a l’organisme, la qual cosa les diferencia d’altres tècniques invasives en les quals s’infiltra alguna substància, com anestèsics locals, AINES (antiinflamatoris no esteroideos) o toxina botulínica en el PGM.

En aquest sentit és important ressenyar que no existeix evidència que demostri major efectivitat de la injecció d’aquestes substàncies enfront de la punció seca, que utilitza únicament l’efecte mecànic com a teràpia, sempre que s’obtingui una resposta d’espasme local.